L´OU O LA GALLINA?

                                            Foto de 1927 de l´avinguda de la república                                                                                           ARGENTONA 

        De fa temps s´han posat de moda, els pobles tranquils de les rodalies de Barcelona, per establir la primera residencia  dels "Barcelonautes"  mes cabdalats, tot fugint  de la contaminació,  la remor i el desfici que comporta viure a una gran ciutat .

        

        

Un altre tipus de Barcelonauta es aquell que l´ hi  agrada viure a la ciutat per les comoditats que comporta , però de tan en tan, necessita  fe una desintoxicació, a un poblet de l Empordà o a una petita vila del Pirineu o Pre-Pirineu, disposant d´una segona residencia  , per regle general mes grossa que l'habitatge habitual, cosa ,que costa d´entendre però com deia la meva avia que era de l´ Aragó ( contento el amo, palos al burro).

        Aquest tipus de desplaçaments, comportant, certes males vibracions als acabats d´arribar, que perduren varies generacions " deu de ser, una qüestió genètica" ,

            QUE MOLESTA ALS BACELONAUTES I SIMILARS ?

        L'horrorós dringar de les campanes que dia i nit toquen el quarts, les hores i a sobre les repetides, això no hi ha deu que aguanti, acostumats  sentir l´ascensor que puja i baixa a tot hora, el tremolor dels vidres quan passen busos i camions pel davant de casa o be els petits tremolors sísmics  ( terremotus pel del poble ) que cada 3 minuts provoca la passada d´algun metro, això si que es viure amb harmonia.

        El que no poden entendre tampoc la convivència dins el nucli o molt a propet de persones ,vaques, porcs i gallines amb sabates, amb la ferum que això comporta pels nouvinguts,  sortir al portal de casa, és com un cop de puny als morros i no parlem dels dies que abonen els camps amb purins o be escampen fems de vaca.....això amb una denuncia a sanitat s'acabaria¡¡¡ , com a mínim a ciutat , tenim aquell ambientador fantàstic i autosuficient que surt dels engonals   del clavegueram, abastin la ciutat de perfum " EAU " purinus humanus , això si, que es de bon olorar i a mes a casa i col·laborem, aquí es demostra que el regim cooperatiu funciona i amb dies de baixa pressió atmosfèrica, es percep amb tot el seu esplendor .

        I per acabar-ho d´adobar,   quan els senyor/a de ciutat que esmorzant a les 11 i reposen fins tard, a trenc d´ alba, HORROOOOR¡¡ el gall de la veïna es posa a cantar como un boig, KIKIRIRIIIIIIII¡¡ alt i clar com si d´un "metzosoprano"  valorat  es tractés, tot escampant el seu cant llicenciós,  des de el mànec d´una fanga ,explicant, que té genètica plomada per donar ,  vendre i repartir, per totes les  seves  gallinetes......però es curiós, tan sols els molesta a ells, a la gent de camp no...gens ni mica, els avisa que aviat tindran que feinejar i que els hi queda mitja-horeta per fer el ronsa, tot passant la cama per sobre la companya o el company de llit, per poder compartir material genètic, tal com explica el nostre veí pollastre,  d'aqui ve l'expressió  (FOTRE UN KIKI) espero i desitjo, que aquesta lliçó de genètica de matalàs i galliner us hagi servit  d´alguna cosa i comencem les practiques al proper trenc d´alba, i al acabar passarà alguna cosa increïble quasi màgica ... les torradetes amb melmelada es transformaran en un plat de seques amb cansalada, per poder atendre el proper cant del gall.

        I no parlem dels companys de veïnat amb tronc i fulles, que ens priven del sol amb la seva ombra i ens conviden a fer passejadetes fresques   al pic de l´estiu, fen funció d´aire condicionat a cost zero i a més ens netegen l´aire,  des de fa mes de 100 anys ( el meu agraïment i llarga vida a tanta generositat ).........però no tot-hom   veu així els nostres veïns caducifolis, i no entenen que la pèrdua de fulla també es un fet generós de la seva part, per que puguem gaudir del sol  a l´hivern, (que llestos  son).

        

        Per mala sort, com he dit abans, tenen els seus detractors humans , tot fent al·legacions, tan certes com estúpides , sense pensar que quant  varen comprar la vivenda, la varen heretar o be, la varen llogar, els nostres amics el arbres, ja hi eren, però ara ens  constipen, deixen els patis fets un nyap o ens embussen els "squimers " de les piscines , HOOOOO¡¡¡ quina llàstima," posarem arbres de plàstic" i així no pol·linitzaran, mentre nosaltres pol·linitzem cada vegada que ens ve de gust o ens deixen,  no  tindrem d' agafar el rasclet o l' escombra i d' aquesta manera, tindrem mes temps per contaminar, tot agafant  el cotxe, o encara ens costa el reciclatge i el mes fotut, tenir les piscines plenes fins dalt de tot i no podem regar l' arbrat ni jardins que son de tots per que patim sequera ....QUINS PEBROTS.