parla'm de fusta

diumenge, d’abril 14

PRIMAVERA TOT HO ALTERA (passejada pel bosc)

vegetació de ribera


 
menta tarongina  les infusions son fantàstiques  com a remei natural per calmar la dispèpsia o malestar digestiu, els nervis, l’ansietat i l’insomni gràcies a les propietats digestives i relaxants dels seus principis actius.


 



 

tinc un lilà ( que diuen les males llengües que qui sembra un lilà no el veu a brotar )


 

lilà generós tot i la sequera quina meravella 




bosc d'Argentona cap d' assa

Terrades petits narcisos 
 



flor d' estepa negre





flor d' estepa blanca



la Salud de Terrades





nat entre pedres quines ganes de sorprendre 


bon lloc per dinar o berenar



Feminisme en estat pur quin be de Deu



arbre i sol quin espectacle mes meravellós



ombra de pollancre- res 



el Ter remanssat i tranquil




ombra i tranquil·litat tan sols ocells 



Falgueres


el ressò de les muntanyes, l' expliques el que vulguis i t' ho torna  

 


TAAAAT..........



DESAPERCEBUT 




AMB RENTO ES PEUS 😂



 GUAUUUU¡¡¡¡ QUINA VERDO 



FEMINIME A TORT I A DRET






CARMANYOLA I A DISFRUTAR DE LA NATURA



SOC UN SINYOR MOLT GRAN

dijous, d’abril 4

L´OU O LA GALLINA?


                                            Foto de 1927 de l´avinguda de la república                                                                                           ARGENTONA 

        De fa temps s´han posat de moda, els pobles tranquils de les rodalies de Barcelona, per establir la primera residencia  dels "Barcelonautes"  mes cabdalats, tot fugint  de la contaminació,  la remor i el desfici que comporta viure a una gran ciutat .
        

        
Un altre tipus de Barcelonauta es aquell que l´ hi  agrada viure a la ciutat per les comoditats que comporta , però de tan en tan, necessita  fe una desintoxicació, a un poblet de l Empordà o a una petita vila del Pirineu o Pre-Pirineu, disposant d´una segona residencia  , per regle general mes grossa que l'habitatge habitual, cosa ,que costa d´entendre però com deia la meva avia que era de l´ Aragó ( contento el amo, palos al burro).



        Aquest tipus de desplaçaments, comportant, certes males vibracions als acabats d´arribar, que perduren varies generacions " deu de ser, una qüestió genètica" ,

            QUE MOLESTA ALS BACELONAUTES I SIMILARS ?

        L'horrorós dringar de les campanes que dia i nit toquen el quarts, les hores i a sobre les repetides, això no hi ha deu que aguanti, acostumats  sentir l´ascensor que puja i baixa a tot hora, el tremolor dels vidres quan passen busos i camions pel davant de casa o be els petits tremolors sísmics  ( terremotus pel del poble ) que cada 3 minuts provoca la passada d´algun metro, això si que es viure amb harmonia.



        El que no poden entendre tampoc la convivència dins el nucli o molt a propet de persones ,vaques, porcs i gallines amb sabates, amb la ferum que això comporta pels nouvinguts,  sortir al portal de casa, és com un cop de puny als morros i no parlem dels dies que abonen els camps amb purins o be escampen fems de vaca.....això amb una denuncia a sanitat s'acabaria¡¡¡ , com a mínim a ciutat , tenim aquell ambientador fantàstic i autosuficient que surt dels engonals   del clavegueram, abastin la ciutat de perfum " EAU " purinus humanus , això si, que es de bon olorar i a mes a casa i col·laborem, aquí es demostra que el regim cooperatiu funciona i amb dies de baixa pressió atmosfèrica, es percep amb tot el seu esplendor .




        I per acabar-ho d´adobar,   quan els senyor/a de ciutat que esmorzant a les 11 i reposen fins tard, a trenc d´ alba, HORROOOOR¡¡ el gall de la veïna es posa a cantar como un boig, KIKIRIRIIIIIIII¡¡ alt i clar com si d´un "metzosoprano"  valorat  es tractés, tot escampant el seu cant llicenciós,  des de el mànec d´una fanga ,explicant, que té genètica plomada per donar ,  vendre i repartir, per totes les  seves  gallinetes......però es curiós, tan sols els molesta a ells, a la gent de camp no...gens ni mica, els avisa que aviat tindran que feinejar i que els hi queda mitja-horeta per fer el ronsa, tot passant la cama per sobre la companya o el company de llit, per poder compartir material genètic, tal com explica el nostre veí pollastre,  d'aqui ve l'expressió  (FOTRE UN KIKI) espero i desitjo, que aquesta lliçó de genètica de matalàs i galliner us hagi servit  d´alguna cosa i comencem les practiques al proper trenc d´alba, i al acabar passarà alguna cosa increïble quasi màgica ... les torradetes amb melmelada es transformaran en un plat de seques amb cansalada, per poder atendre el proper cant del gall.



        I no parlem dels companys de veïnat amb tronc i fulles, que ens priven del sol amb la seva ombra i ens conviden a fer passejadetes fresques   al pic de l´estiu, fen funció d´aire condicionat a cost zero i a més ens netegen l´aire,  des de fa mes de 100 anys ( el meu agraïment i llarga vida a tanta generositat ).........però no tot-hom   veu així els nostres veïns caducifolis, i no entenen que la pèrdua de fulla també es un fet generós de la seva part, per que puguem gaudir del sol  a l´hivern, (que llestos  son).
        



        Per mala sort, com he dit abans, tenen els seus detractors humans , tot fent al·legacions, tan certes com estúpides , sense pensar que quant  varen comprar la vivenda, la varen heretar o be, la varen llogar, els nostres amics el arbres, ja hi eren, però ara ens  constipen, deixen els patis fets un nyap o ens embussen els "squimers " de les piscines , HOOOOO¡¡¡ quina llàstima," posarem arbres de plàstic" i així no pol·linitzaran, mentre nosaltres pol·linitzem cada vegada que ens ve de gust o ens deixen,  no  tindrem d' agafar el rasclet o l' escombra i d' aquesta manera, tindrem mes temps per contaminar, tot agafant  el cotxe, o encara ens costa el reciclatge i el mes fotut, tenir les piscines plenes fins dalt de tot i no podem regar l' arbrat ni jardins que son de tots per que patim sequera ....QUINS PEBROTS. 

         

        

dilluns, de novembre 27

FORMIGUES

MÓN EXTRAORDINARI


         
           - increïble el monstre....formigues sort que son petites😂

   








 Els científics han descobert que les formigues, després de recol·lectar els grans i llavors que necessiten i dels que s'alimenten, els amaguen sota terra i els parteixen en dues meitats.  Perquè si les llavors es divideixen en dues meitats, no germinaran, encara que tinguin un ambient adequat.  Però el que els va sorprendre va ser el fet que les formigues (només) van dividir les llavors de coriandre en quatre parts.
 Després d'investigar, van descobrir que les llavors de coriandre poden brollar fins i tot si es tallen per la meitat, però no germinaran si es tallen en quatre trossos...
 Aleshores, qui els va ensenyar això a les formigues?

 Crèdits a lautor.
 Pres de la xarxa.

PRIMAVERA TOT HO ALTERA (passejada pel bosc)

vegetació de ribera   menta tarongina  les infusions son fantàstiques   com a remei natural per calmar la dispèpsia ...